Vaig demanar per tu quan vaig arribar a aquest poble, volia un espai on poder fer alguns tirs i em vas rebre amb la categoria que sempre has tingut vers a mi, senzillament encomiable. Les teves paraules al sopar, donen fe de lo que ets. No he nascut aquí, però sempre em sentiré un bellpuigenc més. Moltes gràcies presi.
Agrair als meus companys, entrenadors com jo, el Ramon, el Josep Gassó, els Xavi’s (Monistrol -Minguell – Aguilò) , la Maite o el Josep Maria que tant em va ajudar. I així fins l’últim, perquè hem format una bona pinya tots plegats.Com trobaré ha faltar els sopars d’entrenadors !!!!, i en tots ells tu venies a fer el brindis de Nadal.
He tingut la sort de comptar amb bons ajudants, un aplaudiment sincer pel Josep Ros, Pau Cots, Antoni Chinchó, Josep Aguiló i la Laura Carabasa.
Als coordinadors d’aquest any, que han fet una gran tasca i sempre han estat a prop. Felicitats al Xavi Minguell pel seu reconeixement a la seva trajectòria d’una vida dedicada al bàsquet.
Al Rossend i el Francesc per donar-me l’oportunitat de ser primer entrenador. Podent ser-ho del meu fill Luis. He entrenat a germans, la Carla i la Berta Segura, La Laura i la Clàudia Carabasa, el Roger i l’Oriol Verdaguer i la Júlia i el Pol Oliveros. Menció a part la d'un equip, per a mi, màgic i únic, un any em va a saber a poc, però no va poder ser... Un any on tot va ser especial i entranyable, les jugadores nascudes l'any 1999.
A totes les jugadores gràcies per acompanyar-me diumenge, en el meu comiat. Ha estat un plaer ser el vostre entrenador.
A tota la família del CLUB BASQUET BELLPUIG, que amb molts de vosaltres hem recorregut la província passejant el nom del nostre poble amb molt d’orgull.
Presi, et torno a donar les gràcies, i li dius al meu millor amic , que li estaré sempre agraït per tota l’ajuda que m’ha donat, i la seva predisposició envers la meva persona. Que l’admiro com a persona i que he intentat aprendre del seu bàsquet. I quan estigui a Andalusía, em sentiré molt orgullós de dir que he estat al millor club de Lleida i que el meu millor amic és català i es diu Rossend Cots Pallarés.

Juanca